Indignat i avergonyit

Com que l'alumnat tot ho ha de dir a classe i tot s'ha de fer motiu per a parlar-ne en l'aula, almenys així entenc jo l'ensenyament i l'educació, que tot va lligat, doncs, aquests dies, naturalment, el comentari general, entre risses i grolleries, era el que havia passat a la Crida de València. És difícil en un moment així posar ordre a l'aula, tothom vol dir la seua. Fins i tot, intenten personalitzar massa el tema i acabar, si no poses fi, com el rosari de l'aurora. Així que vaig haver de tallar pel sa i fer-los veure que era un tema massa seriós com per banalitzar-lo d'aquella manera, que a un valencià ningú no li fa baixar la cara de vergonya per parlar una llengua que serà el que serà, però que és la nostra llengua, la dels nostres avantpassats i que volem que siga la llengua dels nostres fills, i una llengua amb un futur digne, que per això l'estudiem i la fem nostra cada dia i en tot moment. El silenci que s'ha produït en classe m'ha emocionat. Crec que la lliçó del dia ja estava impartida i que calia passar a un altre tema. Per cert, a una classe, perquè el tema s'ha tractat en totes, han decidit escriure-li una carta a la Sra. Alcaldessa de València, ja vorem com va!
Cansat i ai las! arribe a casa i m'esperava, després de dinar, la premsa. Ja en tenim una altra. Les Corts valencianes s'han oposat a una petició de tota l'oposició, que l'any 2015 siga declarat l'Any Ovidi Montllor.

En casa d'Estellés.

El meu alumnat no es creu que vaig tenir l'honor de poder visitar Estellés a sa casa. Corria l'any 1985 i havíem anat a comunicar-li, dues alumnes i el professorat de valencià, que l'institut de Burjassot, el seu poble i on jo treballava, un institut nou de trinca, anava a dur el seu nom, i així fou, contra vent i maror.

Com us he de dir que el professorat no contem mentides, que els mentiders són altres, que nosaltres, simplement, ho enredrem tot un poc més, i ja està!

L'Escola mallorquina:EL PI DE FORMENTOR

El pi de Fomentor

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l'eterna primavera

i lluita amb les ventades que atupen la ribera,

que cruixen lo terrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;

no va la fontanella ses ombres a besar;

mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada

li donà per terra l'esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,

no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;

el crit sublim escolta de l'àguila marina

o del voltor qui puja sent l'ala gegantina

remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;

revincla per les roques sa poderosa rel;

té pluges i rosades i vents i llum ardenta,

i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta

de les amors del cel.

Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;

domina les muntanyes i aguaita l'infinit;

per ell la terra és dura, mes besa son ramatge

el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge

per glòria i per delit.

Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades

i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,

llavors ell riu i canta més fort que les onades

i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades

sa caballera real.

Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,

com a penyora santa duré jo el teu record.

Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura

i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...

Oh vida! oh noble sort!

Amunt ànima forta! Traspassa la boirada

i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.

Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,

i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada

com l'au dels temporals

Miquel Costa i Llobera

Maria del Mar Bonet(música)

.

l'Escola Mallorquina i Maria del Mar Bonet.

La Balanguera

La Balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela del demà
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i d'argent.
De la infantesa que s'enfila
de la vellúria que se'n va.
La Balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

Joan Alcover

à

Quan l'Ovidi va saber que Estellés s'havia mort

Eixirà el sol i no nevarà

Avui he arribat a casa cansat i fastidiat! Sobre el cansanci, no vull parlar-ne, és natural. A més a més, tots els dies hi arribe fet un drap: moltes hores intentant donar la talla davant d'una gent -la millor del món i això que vaja per davant- que no té límits, que no sap ben bé què és això del respecte, clar que per a això estem nosaltres, el seu professorat, entre moltes més coses.
Els dones el cor i sempre estan a la defensiva, com si entengueren que els vols enganyar. No valen les paraules, tanquen els ulls, no escolten, se'ls fa la boca seca de tant d'apretar l'amargor i s'hi neguen a mostrar la seua part més bonica: la sensibilitat. No vull esplicitar ací el que ha passat avui en la darrera classe del matí, una més entre tantes, i eren les tres de la vesprada d'un gèlit dia d'hivern. La cosa més certa és que m'han fastidiat tot el que restava del dia. Però no passa res, demà tornarà a fer sol i no nevarà, malgrat les ganes que en tenim tothom, i amb tota la il·lusió del món acudirem, de nou, a l'Institut, i continuarem fent allò que creguem que hem de fer.

Rastres de sàndal

Projeccions a Cineápolis El Teler (Pintor Segrelles, 1 - Ontinyent)dimecres 4 de febrer de 2015 a les 20 h - 22:30 h
dijous 5 de febrer de 2015 a les 20 h - 22:30 h
divendres 6 de febrer de 2015 a les 20 h - 22:30 h
dissabte 7 de febrer de 2015 a les 18 h - 20 h - 22:30 h diumenge 8 de febrer de 2015 a les 18 h - 20 h

La Mina és una adolescent de tretze anys, òrfena, que treballa com a criada d'una família rica a Mumbai. Mai no ha deixat de recordar la seva germana petita, la Sita, de qui va ser separada a la força. La Mina es convertirà en una gran actriu de Bollywood, casada amb el fill gran de la família on va treballar.
Com a actriu famosa i adulta feliç, finalment trobarà la seva germana a Barcelona. Però els pares adoptius de la Sita han esborrat tot el seu passat. Ara es diu Paula, treballa al Centre de Medicina Regenerativa com a biòloga especialista en cèl·lules mare.