Indignat i avergonyit

Com que l'alumnat tot ho ha de dir a classe i tot s'ha de fer motiu per a parlar-ne en l'aula, almenys així entenc jo l'ensenyament i l'educació, que tot va lligat, doncs, aquests dies, naturalment, el comentari general, entre risses i grolleries, era el que havia passat a la Crida de València. És difícil en un moment així posar ordre a l'aula, tothom vol dir la seua. Fins i tot, intenten personalitzar massa el tema i acabar, si no poses fi, com el rosari de l'aurora. Així que vaig haver de tallar pel sa i fer-los veure que era un tema massa seriós com per banalitzar-lo d'aquella manera, que a un valencià ningú no li fa baixar la cara de vergonya per parlar una llengua que serà el que serà, però que és la nostra llengua, la dels nostres avantpassats i que volem que siga la llengua dels nostres fills, i una llengua amb un futur digne, que per això l'estudiem i la fem nostra cada dia i en tot moment. El silenci que s'ha produït en classe m'ha emocionat. Crec que la lliçó del dia ja estava impartida i que calia passar a un altre tema. Per cert, a una classe, perquè el tema s'ha tractat en totes, han decidit escriure-li una carta a la Sra. Alcaldessa de València, ja vorem com va!
Cansat i ai las! arribe a casa i m'esperava, després de dinar, la premsa. Ja en tenim una altra. Les Corts valencianes s'han oposat a una petició de tota l'oposició, que l'any 2015 siga declarat l'Any Ovidi Montllor.

En casa d'Estellés.

El meu alumnat no es creu que vaig tenir l'honor de poder visitar Estellés a sa casa. Corria l'any 1985 i havíem anat a comunicar-li, dues alumnes i el professorat de valencià, que l'institut de Burjassot, el seu poble i on jo treballava, un institut nou de trinca, anava a dur el seu nom, i així fou, contra vent i maror.

Com us he de dir que el professorat no contem mentides, que els mentiders són altres, que nosaltres, simplement, ho enredrem tot un poc més, i ja està!

L'Escola mallorquina:EL PI DE FORMENTOR

El pi de Fomentor

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l'eterna primavera

i lluita amb les ventades que atupen la ribera,

que cruixen lo terrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;

no va la fontanella ses ombres a besar;

mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada

li donà per terra l'esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,

no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;

el crit sublim escolta de l'àguila marina

o del voltor qui puja sent l'ala gegantina

remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;

revincla per les roques sa poderosa rel;

té pluges i rosades i vents i llum ardenta,

i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta

de les amors del cel.

Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;

domina les muntanyes i aguaita l'infinit;

per ell la terra és dura, mes besa son ramatge

el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge

per glòria i per delit.

Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades

i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,

llavors ell riu i canta més fort que les onades

i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades

sa caballera real.

Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,

com a penyora santa duré jo el teu record.

Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura

i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...

Oh vida! oh noble sort!

Amunt ànima forta! Traspassa la boirada

i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.

Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,

i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada

com l'au dels temporals

Miquel Costa i Llobera

Maria del Mar Bonet(música)

.

l'Escola Mallorquina i Maria del Mar Bonet.

La Balanguera

La Balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela del demà
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i d'argent.
De la infantesa que s'enfila
de la vellúria que se'n va.
La Balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

Joan Alcover

à

Quan l'Ovidi va saber que Estellés s'havia mort

Eixirà el sol i no nevarà

Avui he arribat a casa cansat i fastidiat! Sobre el cansanci, no vull parlar-ne, és natural. A més a més, tots els dies hi arribe fet un drap: moltes hores intentant donar la talla davant d'una gent -la millor del món i això que vaja per davant- que no té límits, que no sap ben bé què és això del respecte, clar que per a això estem nosaltres, el seu professorat, entre moltes més coses.
Els dones el cor i sempre estan a la defensiva, com si entengueren que els vols enganyar. No valen les paraules, tanquen els ulls, no escolten, se'ls fa la boca seca de tant d'apretar l'amargor i s'hi neguen a mostrar la seua part més bonica: la sensibilitat. No vull esplicitar ací el que ha passat avui en la darrera classe del matí, una més entre tantes, i eren les tres de la vesprada d'un gèlit dia d'hivern. La cosa més certa és que m'han fastidiat tot el que restava del dia. Però no passa res, demà tornarà a fer sol i no nevarà, malgrat les ganes que en tenim tothom, i amb tota la il·lusió del món acudirem, de nou, a l'Institut, i continuarem fent allò que creguem que hem de fer.

Rastres de sàndal

Projeccions a Cineápolis El Teler (Pintor Segrelles, 1 - Ontinyent)dimecres 4 de febrer de 2015 a les 20 h - 22:30 h
dijous 5 de febrer de 2015 a les 20 h - 22:30 h
divendres 6 de febrer de 2015 a les 20 h - 22:30 h
dissabte 7 de febrer de 2015 a les 18 h - 20 h - 22:30 h diumenge 8 de febrer de 2015 a les 18 h - 20 h

La Mina és una adolescent de tretze anys, òrfena, que treballa com a criada d'una família rica a Mumbai. Mai no ha deixat de recordar la seva germana petita, la Sita, de qui va ser separada a la força. La Mina es convertirà en una gran actriu de Bollywood, casada amb el fill gran de la família on va treballar.
Com a actriu famosa i adulta feliç, finalment trobarà la seva germana a Barcelona. Però els pares adoptius de la Sita han esborrat tot el seu passat. Ara es diu Paula, treballa al Centre de Medicina Regenerativa com a biòloga especialista en cèl·lules mare.

Ovidi Montllor - La cançó del cansat

Sé que no conegueu, molts/es de vosaltres, l'Ovidi. M'agradaria que l'escoltàreu, analitzàreu la lletra i les imatges, i en parlarem. Podeu escoltar més canços i, fins i tot, escorcollar la seua biografia, com actor, també.

 

Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.

Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.

Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.

Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.

És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.

I torne a repetir: sóc alcoià.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València.

«Enric Valor, la Memòria d'un País» (TV3, 1992)

Creació literària..., això què és?

 
Quan vaja el dilluns a classe me'ls menge! Ahir divendres per la nit, a mi que m'agarada gitar-me amb res de lectura, doncs, vaig indre que ajornar El Tramvia groc, del qual em queda no-res i posar-me a llegir els relats, suposadament literaris, del meu alumnat, relats que portem treballant-los quasi tres mesos i les vacances de nadal per mig. Avui dissabte m'he despertat amb els relats entre mans, des de les 09h que me n'estic llegint, i ha arribat el punt que dic, prouuuuu! o m'agarra quelcom.
No sé si podré salvar-ne algun! Se suposa que els millors d'aquests relats, nota important del segon trimestre, seran enviats al Premi Sambori de la Vall d'Albaida. Fins i tot, mireu quines coincidències, m'he trobat el mateix relat en 4t i 1r d'ESO. I això que eren treballs de "creació" literària, on anaven a aplicar tot allò treballat a classe. Què com pot ser això? Doncs, vosaltres mateixos.
Us dedique, de tot cor, l'acudit amb que òbric aquest post, perquè, en resum, crec que és el que us passa.

Un entre tants

Amb un bon nombre d'alumnes de 4t ESO, setanta si no hem contat malament, ens hem traslladat a Gandia, al teatre del Raval, a vore un digníssim muntatge teatral: Un entre tants, homenatge a Vicent André Estellés. Arribats ací, doncs, no sé si parlar de l'obra, que és el que hauria de fer o de l'alumnat, que és el que els agradria que hi fera. Així que parlarem de l'obra i a veure si, mentrestant, se me'n va l'amargor -o mala llet, si voleu- que encara tinc dins del cos per culpa de quatre.


Un entre tants. Homenatge a Vicent Andrés Estellés, abasta la figura de l’immortal poeta com a intel·lectual i recupera el seu vessant més simbolista des d’un teatre poètic-escènic. A través d’una perspectiva de la memòria, l’espectador troba en aquesta peça el renàixer de les diferents capes de la història. Els referents al context històric-polític i cultural se succeeixen amb la poesia de Vicent Andrés Estellés on es barrejen himnes de llibertat, l’estètica goiesca, els símbols, les figures mitològiques i la cultura popular, tot baix la mescla d’humor teatral i vital pròpia del poeta.

En paraules de Javier Sahuquillo, director de l'obra, “Un entre tants és un enfrontament entre l'home i la Història, un duel entre una societat totalitzadora que tracta d'anul·lar a l'individu i un artista que pren consciència de sí mateix i decideix lluitar per les seues conviccions”.

Un cant a la tolerància.

Com que sóc un bon amant del cinema francés, i a més, aquest film ve replet de bones crítiques i avalat pel públic francés que durant l'any 2014 va convertir aquesta pel·lícula amb un gran èxit, doncs, allà que me'n vaig anar. Per si faltava res, candidata als Goya 2014 com a millor pel·lícula estrangera. I la veritat, t'ho passes bé, però hi ha per ahí més cine i més interessant.

No obstant això que acabe de contar, dir que aquesta comèdia, on uns pares conservadors no acaben d'entendre l'elecció feta per les seus filles per formar parella, resulta interessant en molts aspectes. Sota l'aparença d'una comèdia banal es troba un cant a la tolerància, una àcida caricatura de la societat actual, una sàtira divertida, si més no. Alguns gags estan conseguidíssims. En definitiva, que et passes una estona agradable i que, naturalmet que paga la pena anar a veure-la!

Les discriminades.

I va i se m'enfaden! Resulta que els conec més el cul que la cara, perquè sempre estan d'esquena a mi i de xarreta amb la companya, que no em fan massa cas, que se'n riuen molt -de mi, no ho sé, però si és que sí, doncs, per la meua part, encantat de fer-los felices-, que els agrada cantar més que no pas estar en silenci i concentrades en el que s'està fent, que estan enamorades ja ho sé, i qui no a la seua edat? Resultat de tot açò, que les he col·locades al final de la classe, aprofitant que hi ha lloc, d'una en una i ben separades. Pareixien concursantes d'un program de TV. La resta, diguem-ho suau, hem "intentat" continuar treballant: els pronoms febles, què horror! i divendres a la darrera hora del matí. Corregint frases: torqueu-me-la, aneu-vos-en, porteu-los-hi i altres perletes gramaticals; un a un, però quan els ha tocat a elles "com estem discriminades no anem a fer l'exercici", és el que m'han contestat. "I han fet bé", he pensat; doncs, "discriminem-les més i passem d'elles" m'ha vingut al cap el fer-ho. Però no hi havia prou, una de totes quatre, que com el sol del migdia li pegava a la cara i tenia "calors", doncs, s'alça de la cadira, sense demanar permís, i es disposa, canturrejant i ballotejant, a obrir la finestra i baixar la persiana. Li he tret els colors de la cara, cosa que no els costa massa, però és que m'ho posen a boca! I a mi m'encanta. El resultat de tot açò és que, precisament, no són unes alumnes d'aquelles que anomenaríem rebels o indisciplinades, ni molt menys, potser a la classe hi haja gent "pitjor", com aquella altra que avui, durant la classe, s'ha dedicat a fer tots els deures del cap de setmana de les altres assignatures o aquella que ja sap què és passar-se la classe al final de l'aula, tota sola, i fins i tot que li anaren dos borradors al cap, però amb mala punteria intencionada, clar. En fi, que me les estime molt, a unes i a altres i a altres, que em fan passar molt bons moments, fins i tot, en dies com avui que hem fet de tot menys estudiar pronoms, però, a quí se li ocorre un divendres a les catorze hores....? Un altre dia parlaré dels xics que, tela...!

El club de los incomprendidos.

Per anar fent boca, que ja s'acosta de nou l'hora de tornar a l'Institut, doncs, me'n vaig anar al cinema a vore una pel·lícula d'adolescents, per cert, la sala n'estava abarrotada. Què voleu que us diga? Doncs que aneu, aneu a veure-la que us agradarà, a mi, no tant, m'ha semblat superficial, encara que no puc dir que no ho he passat bé; està pensada per a vosaltres: Allí teniu tots els tòpics: amors/desamors, conflictes generacionals, estudis, xics i xiques encantandors, músiques actuals i molt encertades..., i tot el que vulgueu més. Llàstima que la cinta no estiga en valencià. Ho havia de dir i sé que estàveu esperant-ho.

El tramvia groc.

No sé estar sense un llibre a les mans. M'agrada estar-ne envoltat. Naturalment, he aprofitat les "vacances" per gaudir-ne d'un d'aquells que anomenem d'evasió. I com que ja fa temps que li tenia l'ull tirat -aprofitant que l'amic Emili Barber se l'acabava de llegir-, doncs, cada nit, entre llençols i amb pijama, acomiade el jorn, i algun dia en despertar-me, amb aquesta petita meravella de Joan Francesc Mira.

Com porteu vosaltres les lectures? En tornar a classe, i ja queda poc, posarem en comú les nostres lectures i no estaria gens malament que cadascú anàreu penjant ací els vostres comentaris personals. Espere no ser el primer en escriure el meu!