Les discriminades.

I va i se m'enfaden! Resulta que els conec més el cul que la cara, perquè sempre estan d'esquena a mi i de xarreta amb la companya, que no em fan massa cas, que se'n riuen molt -de mi, no ho sé, però si és que sí, doncs, per la meua part, encantat de fer-los felices-, que els agrada cantar més que no pas estar en silenci i concentrades en el que s'està fent, que estan enamorades ja ho sé, i qui no a la seua edat? Resultat de tot açò, que les he col·locades al final de la classe, aprofitant que hi ha lloc, d'una en una i ben separades. Pareixien concursantes d'un program de TV. La resta, diguem-ho suau, hem "intentat" continuar treballant: els pronoms febles, què horror! i divendres a la darrera hora del matí. Corregint frases: torqueu-me-la, aneu-vos-en, porteu-los-hi i altres perletes gramaticals; un a un, però quan els ha tocat a elles "com estem discriminades no anem a fer l'exercici", és el que m'han contestat. "I han fet bé", he pensat; doncs, "discriminem-les més i passem d'elles" m'ha vingut al cap el fer-ho. Però no hi havia prou, una de totes quatre, que com el sol del migdia li pegava a la cara i tenia "calors", doncs, s'alça de la cadira, sense demanar permís, i es disposa, canturrejant i ballotejant, a obrir la finestra i baixar la persiana. Li he tret els colors de la cara, cosa que no els costa massa, però és que m'ho posen a boca! I a mi m'encanta. El resultat de tot açò és que, precisament, no són unes alumnes d'aquelles que anomenaríem rebels o indisciplinades, ni molt menys, potser a la classe hi haja gent "pitjor", com aquella altra que avui, durant la classe, s'ha dedicat a fer tots els deures del cap de setmana de les altres assignatures o aquella que ja sap què és passar-se la classe al final de l'aula, tota sola, i fins i tot que li anaren dos borradors al cap, però amb mala punteria intencionada, clar. En fi, que me les estime molt, a unes i a altres i a altres, que em fan passar molt bons moments, fins i tot, en dies com avui que hem fet de tot menys estudiar pronoms, però, a quí se li ocorre un divendres a les catorze hores....? Un altre dia parlaré dels xics que, tela...!