Quan vaja el dilluns a classe me'ls menge! Ahir divendres per la nit, a mi que m'agarada gitar-me amb res de lectura, doncs, vaig indre que ajornar El Tramvia groc, del qual em queda no-res i posar-me a llegir els relats, suposadament literaris, del meu alumnat, relats que portem treballant-los quasi tres mesos i les vacances de nadal per mig. Avui dissabte m'he despertat amb els relats entre mans, des de les 09h que me n'estic llegint, i ha arribat el punt que dic, prouuuuu! o m'agarra quelcom.
No sé si podré salvar-ne algun! Se suposa que els millors d'aquests relats, nota important del segon trimestre, seran enviats al Premi Sambori de la Vall d'Albaida. Fins i tot, mireu quines coincidències, m'he trobat el mateix relat en 4t i 1r d'ESO. I això que eren treballs de "creació" literària, on anaven a aplicar tot allò treballat a classe. Què com pot ser això? Doncs, vosaltres mateixos.
Us dedique, de tot cor, l'acudit amb que òbric aquest post, perquè, en resum, crec que és el que us passa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada