Indignat i avergonyit

Com que l'alumnat tot ho ha de dir a classe i tot s'ha de fer motiu per a parlar-ne en l'aula, almenys així entenc jo l'ensenyament i l'educació, que tot va lligat, doncs, aquests dies, naturalment, el comentari general, entre risses i grolleries, era el que havia passat a la Crida de València. És difícil en un moment així posar ordre a l'aula, tothom vol dir la seua. Fins i tot, intenten personalitzar massa el tema i acabar, si no poses fi, com el rosari de l'aurora. Així que vaig haver de tallar pel sa i fer-los veure que era un tema massa seriós com per banalitzar-lo d'aquella manera, que a un valencià ningú no li fa baixar la cara de vergonya per parlar una llengua que serà el que serà, però que és la nostra llengua, la dels nostres avantpassats i que volem que siga la llengua dels nostres fills, i una llengua amb un futur digne, que per això l'estudiem i la fem nostra cada dia i en tot moment. El silenci que s'ha produït en classe m'ha emocionat. Crec que la lliçó del dia ja estava impartida i que calia passar a un altre tema. Per cert, a una classe, perquè el tema s'ha tractat en totes, han decidit escriure-li una carta a la Sra. Alcaldessa de València, ja vorem com va!
Cansat i ai las! arribe a casa i m'esperava, després de dinar, la premsa. Ja en tenim una altra. Les Corts valencianes s'han oposat a una petició de tota l'oposició, que l'any 2015 siga declarat l'Any Ovidi Montllor.