Eixirà el sol i no nevarà

Avui he arribat a casa cansat i fastidiat! Sobre el cansanci, no vull parlar-ne, és natural. A més a més, tots els dies hi arribe fet un drap: moltes hores intentant donar la talla davant d'una gent -la millor del món i això que vaja per davant- que no té límits, que no sap ben bé què és això del respecte, clar que per a això estem nosaltres, el seu professorat, entre moltes més coses.
Els dones el cor i sempre estan a la defensiva, com si entengueren que els vols enganyar. No valen les paraules, tanquen els ulls, no escolten, se'ls fa la boca seca de tant d'apretar l'amargor i s'hi neguen a mostrar la seua part més bonica: la sensibilitat. No vull esplicitar ací el que ha passat avui en la darrera classe del matí, una més entre tantes, i eren les tres de la vesprada d'un gèlit dia d'hivern. La cosa més certa és que m'han fastidiat tot el que restava del dia. Però no passa res, demà tornarà a fer sol i no nevarà, malgrat les ganes que en tenim tothom, i amb tota la il·lusió del món acudirem, de nou, a l'Institut, i continuarem fent allò que creguem que hem de fer.